Fa uns set o vuit anys vaig anar amb el col·legi a visitar aquest museu, fèiem bastants excursions a museus i jo era de les que s'avorria en tots, fins que vaig entrar aquest museu, que a part d'escultures tenia moltes més característiques. Per exemple té un jardí molt gran, recordo que jo el veia molt gran perquè era bastant petita, ara escrivint aquí tinc la curiositat d'anar i veure com serà ara.
A la imatge ens podem fixar que des de fora es veu un edifici ben normal, com si fos un piset de poble, però una vegada entres dins es gran i ple de figures i vidres molt bonics. El que més em va impactar d'aquest museu i per això el recordaré sempre, és una sala quadrada molt bonica, recordo que anàvem passant i quan vaig trepitjar el terra... No m'ho podia creure, era un efecte òptic que em va provocar cridar, el terra era de vidre i es veia com si dins del vidre hi hagués més espai, com si poguessis caure, i recordo que aquells vidres, eren netíssims, no es veia cap marca de res que poguéssim dir que estàvem trepitjant un vidre, era com si caminéssim per l'aire, des de aquell moment aquell museu va endintrarse en mi i no l'oblidaré mai.
No hay comentarios:
Publicar un comentario